Vida i miracles

La devoció dels catalans a la Mare de Déu de Montserrat

 

Gràcies a estudis històrics elaborats amb rigor, sabem que a la muntanya de Montserrat hi fou edificada una primitiva ermita preromànica dedicada a Santa Maria, documentada per primera vegada l’any 933, un culte marià que fou potenciat per l’abat Oliba de Ripoll, que transformà l’esmentada ermita en un cenobi benedictí.

Les referències als nombrosos miracles atribuïts a la intercessió de la Mare de Déu els trobem consignats ja des del segle XIII. Aquests fets prodigiosos foren explicats per pelegrins i trobadors i, després, van ser col·leccionats i divulgats en obres estampades com, per exemple, l’edició, renovada i ampliada l’any 1875 a Manresa pel llibreter Lluís Roca del primitiu recull de miracles i prodigis estampat a Barcelona en el llunyà 1605 amb el títol de Libro de los milagros hechos a invovación de Ntra. Sra. de Montserrat. Añádase en esta nueva impresión 71 milagros que se han señalado entre los infinitos que han sucedido desde la impresión de 1605 a la de ahora.

Dels nombrosos miracles atribuïts a la Mare de Déu de Montserrat he escollit, justament, aquest que fa referència als intents fallits del bisbe en disposar el trasllat de la Sagrada Imatge a la ciutat de Manresa quan aquesta fou trobada:

“por unos pastores, que recogiendo al anochecer su ganado, repararon que bajaban del Cielo luces brillantes  y paraban en cierto lugar de la montaña. Oyendo en aquel lugar celestial, música, avisaron a sus amos, y estos al cura del lugar, el cual enterado por si mismo de la verdad, dio parte al Obispo de Manresa. Este Prelado, bien acompañado, se fue a Monistrol, y observando desde aquí el milagro, lleno de admiración hizo reconocer el lugar; y hallando la sagrada Imagen cuando quisieron llevarla a la Catedral de Manresa, al pasar por el paraje donde [ahora] está el Monasterio, no pudieron moverla, y por este prodigio allí mismo se el edificó el suntuoso templo” (vegeu el Libro de los Milagros i el Compendio Historial, 8-12).

A l’actual basílica, la imatge de la Mare de Déu no hi fou traslladada fins l’any 1599. Però molt temps abans, en el 1223, ja fou erigida la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. En el període contemporani, durant la Renaixença, l’any 1880 se celebrà solemnement la festa del mil·lenari. El 1881 tingué lloc la coronació canònica de la imatge quan el papa Lleó XIII la declarà patrona de Catalunya (des del 1578 ho és de la Província de framenors caputxins de Catalunya).

El gravat que acompanya aquesta nota històrica és un dels més emblemàtics de la iconografia montserratina.

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus

.