Tradicional sega del cereal (®Arxiu Edicions Morera)
.
La Festa del Segar i el Batre de Santa Eulàlia de Riuprimer, un sentiment arrelat a la terra
Dissabte 27 de juliol al camp de sota l’era del Soler
El proper dissabte 27 de juliol es celebrarà la 28ª edició de la Festa del Segar i el Batre de Santa Eulàlia de Riuprimer. A partir de les 7 del matí es farà la sega a mà rodejats d’artistes que pintaran els quadres de la festa en viu. Es podrà gaudir tota la jornada de les eines antigues i els tractors d’època, amb tractorada inclosa a la tarda amb els Amics del Tractor d’època del Bages. Durant la tarda hi haurà servei de bar.
Cap a les 17h, quan ja hi haurà unes quantes garberes fetes, es prepararà la màquina de batre i es farà un paller. La canalla podrà gaudir de passejades amb poni gratuïtament i es farà un taller de reconeixement de cereals de la Xarxa de Patrimoni Rural-Ecomuseu del Blat.
A les 20h, l’autor de la novel·la Esperit de Trementina, Lluís Llord, farà la presentació.
Seguidament, se celebrarà el sopar de pagès a la fresca (cal comprar tiquets) i el concert d’En Bon Jan Sega Arran, cançó, tonades, crits i música de pagès. El concert posterior al sopar és d’entrada gratuïta.
Les activitats estan organitzades per la Xarxa de Patrimoni Rural-Ecomuseu del Blat, els Amics del Segar i Batre de Riuprimer i l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb la col·laboració de diverses institucions i patrocinadors.
La importància de conèixer i conservar aquest patrimoni immaterial
Com ens explica l’antropòleg Jacint Torrent en el llibre Pa de Flaquer (núm.9 de la Col·lecció l’Ermità) -que va escriure juntament amb el flequer Joaquim Sañé– :
“amb la sobtada irrupció de les noves tecnologies molt mecanitzades que han transformat el món dels oficis, estem assistint a la desaparició de les habilitats tècniques que pagesos i menestrals havien heretat d’anteriors generacions. Es tracta d’uns sabers, coneixements i traces a l’hora d’utilitzar les eines específiques de cada feina que ells havien après per transmissió directa, que havien practicat de joves al costat dels adults i quedaven fixats a la seva memòria de gestualitat corporal, la qual els conservaria durant tota la seva vida.
Les actuals generacions potser encara estaríem a temps d’estudiar i recuperar aquest coneixement per tal de mantenir algunes reminiscències d’aquest ampli patrimoni immaterial, per una banda documentant feines, però per l’altra -i és molt important- restituint-les fidelment mitjançant la transmissió de gestualitat tècnica que els darrers pagesos i menestrals poden recrear per ensenyar-nos-les a les noves generacions”. (pàgs. 121-122)
Programa de la festa
