Santa Cecília, patrona de la música
22 de novembre
Santa Cecília és una santa cristiana venerada com a patrona dels músics i la música. La seva història combina elements històrics i llegendaris que han perdurat al llarg dels segles. Cecília era una jove noble romana de família cristiana en secret. Tot i el seu desig de consagrar-se a Déu com a verge, va ser promesa en matrimoni a un jove pagà anomenat Valerià. Segons la llegenda, durant el dia del casament va jurar mantenir la seva virginitat. Quan va revelar aquest vot al seu marit, el va convèncer d’acceptar-lo i el va guiar a convertir-se al cristianisme. També va convertir el germà de Valerià, Tiburci, i junts van dedicar-se a actes de caritat, enterrant màrtirs cristians.
El prefecte romà Turci Almaqui va acusar Cecília i la seva família de practicar el cristianisme. Valerià i Tiburci van ser executats primer. Quan va arribar el torn de Cecília, van intentar ofegar-la al seu propi bany romà, però va sobreviure miraculosament. Finalment, van ordenar decapitar-la. Tot i que el botxí la va colpejar tres vegades al coll, no va morir immediatament. Cecília va viure tres dies més, durant els quals va continuar predicant i distribuint les seves possessions als pobres abans de morir.
Les històries relaten durant el seu martiri, Cecilia va mantenir la seva fe inalterable. Va ser enterrada a les catacumbes de Sant Cal·lixt, a Roma, i més tard el seu cos va ser traslladat a l’església de Santa Cecília a Trastevere, construïda en el seu honor a la mateixa ciutat. L’església va ser restaurada el 1599 per ordre del cardenal Paolo Emilio Sfondrati. Va ser llavors quan va trobar-s’hi el sarcòfag amb el cos de la santa, en bon estat de conservació. El mateix cardenal va encarregar una escultura que reproduís l’aspecte i posició del cos de Cecília, una obra que es troba sota l’altar major de l’església.
.
Patrona de la música
La fama musical de Cecília es basa en la llegenda de la seva mort, que diu que mentre moria a causa del martiri, anava pregant Déu tot cantant-li. Sembla que se la va començar a relacionar amb la música cap al segle xv. Aviat es va fer popular, i el 1594, Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música.
Però és precisament en el relat del martiri on trobem l’errada que ha fet que Cecília sigui considerada la protectora dels músics. La Passio, és a dir, la crònica martirial, indica que Santa Cecília va ser martiritzada cantantibus organis, que en llatí vol dir “mentre cantaven els instruments”. Però sembla que existeix un error amb la transcripició del terme llatí cantantibus, ja que en realitat seria candentibus. Això implicaria que mentre Cecilia va ser martiritzada, “cremaven els instruments del martiri” i no “cantaven els instruments”, tal i com s’ha vingut interpretant.
En tot cas, el seu patronatge s’ha mantingut durant segles i el 22 de novembre, dia de la seva festivitat, es realitzen concerts i celebracions arreu del món, en especial als centres d’ensenyament i associacions. La seva imatge sovint es representa tocant instruments com l’orgue o el llaüt.
