Vida i miracles

Santa Elisabet d’Hongria        

No fa pas massa, l’any 2007 la família franciscana, i amb ella tota l’Església, celebrà els vuit-cents anys de la naixença de Santa Elisabet d’Hongria. Elisabet, o Isabel, era filla del rei d’Hongria Andreu II. La naixença d’Elisabet tingué lloc al castell de Presburg l’any 1207, i essent encara joveneta la casaren amb el landgrave de Turíngia, Lluís, amb qui tingué tres fills. Ran de la mort del seu espòs Lluís, la seva jove vídua, Elisabet, que es movia dins l’òrbita de l’espiritualitat franciscana, optà per la pobresa evangèlica i el 1229 ingressà en el terç orde franciscà. Amb aquesta radicalització de la seva vida fou quan decidí fundar un hospital a Marburg destinat a pobres i desvalguts, i que ella mateixa serví personalment fins que morí, prematurament, el dia 17 de novembre de 1231. Quatre anys després Elisabet fou canonitzada pel papa Gregori IX el dia 25 de maig de 1235.

El segle passat, ran del setè centenari de la naixença de santa Elisabet, arreu de Catalunya es divulgà una biografia popular de la santa titulada Vida de Santa Isabel, publicada a Manresa l’any 1907; una semblança biogràfica on els tercerols, o seglars franciscans, hi descobrien un model a imitar car els aproximava la figura d’una dona profundament franciscana, enamorada de la vida de pobresa i alhora molt compromesa amb l’atenció i servei als pobres i desvalguts, talment el millor model d’acció social d’inspiració catòlica que el Terç Orde Franciscà desenvolupava en els primers decennis del passat segle vintè, quan els tercerols decidiren assumir i fer-se ressò de les directrius donades pel papa Lleó XIII des de la famosa encíclica Rerum novarum, publicada l’any 1891.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins