.
Sant Pau de Tebas, primer ermità
La celebració de sant Pau ermità s’escau litúrgicament el dia 15 de gener. Era originari de Tebas, on hi nasqué entorn de l’any 229 i ha estat reconegut com a el “primer ermità”, ja que es retirà voluntàriament al desert per fugir de les terribles persecucions promogudes per l’emperador romà Deci. Allà, al desert, sentí la fascinació per la solitud i pel silenci, i decidí optar per romandre-hi la resta de la seva llarga vida, que coronà l’any 342 als 113 anys! Sant Jeroni escriví la primera biografia de Pau de Tebas, el primer ermità.
Sant Pau ermità, ja a les acaballes de la seva vida, va rebre la visita de Sant Antoni abat, que li portà el mantell de Sant Atanasi per tal que el fes servir com a mortalla. Segons la tradició monàstica dels Pares del Desert, Pau de Tebas hauria estat enterrat en una fossa excavada per uns lleons.
De les terres d’Egipte el culte a Sant Pau ermità passà a Europa, especialment ran de les Croades del segle XIII. A Occident, la celebració de Sant Pau ermità començà l’any 1240 a la ciutat italiana de Venècia. La iconografia ha representat la figura del “primer ermità” mig nu, amb una barba llarga i descurada, i acompanyat d’un corb que li ofereix un tros de pa amb el bec.
A la comarca de la Terra Alta, la població de La Fatarella celebra cada 15 de gener un aplec a l’ermita que hi té dedicada Sant Pau Ermità i és quan es beneeix i reparteix el pa. També són molt populars l’ermita que el sant té dedicada al poble d’Arbolí i la de La Figuera de Falset.
Sant Pau ermità és el patró del cistellers i als afores de la ciutat de Manresa també hi té dedicada una capella, que fou un antic priorat cistercenc depenent del monestir de Poblet, on hi pregà Sant Ignasi de Loiola durant el seu sojorn a Manresa entre el març 1522 i el febrer de 1523.
El 15 de gener, tradicionalment, comença la setmana dita “dels barbuts” que inauguren Sant Maure i Sant Pau ermità -ambdós celebrats el 15 de gener-, seguits per la festa de Sant Antoni abat, amb la seva celebració el dia 17 de gener, essent aquests tres sants els més populars de la “setmana dels barbuts”, que alguns han volgut perllongar fins al 25 de gener, amb la festa de la Conversió de Sant Pau. Tots aquests sants han estat representats en la imatgeria popular i litúrgica amb frondoses barbes.
FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA,
arxiver dels caputxins