.Tradicions populars entorn Sant Valentí
El dia 14 de febrer coincideixen, en el mateix jorn, la festa de Sant Valentí, prevere i la de Sant Valentí, bisbe. En els darrers anys s’ha popularitzat enormement (pels interessos d’importants cadenes comercials!) el dia 14 de febrer com la “festa dels enamorats” per influx d’una tradició irlandesa consistent en intercanviar regals en la mencionada data; una tradició que s’ha implantat amb molta força, sobretot, als Estats Units d’Amèrica.
L’origen d’aquesta festa hem de situar-lo en el fet que, segons la tradició, el dia 14 de febrer hom el vinculà a les festes paganes de la fertilitat, ja que el 14 de febrer es diu que comença l’aparellament dels ocells amb la construcció dels nius i, per aquesta raó, en tal dia, no es podia sortir a caçar animals de ploma. Ho recull, d’alguna manera, aquest adagi de la ruralia: “Per Sant Valentí, floreix el romaní i la garsa s’enfila al pi”, és a dir, que amb el retorn del bon temps ja revifa la vegetació i els ocells pugen dalt dels arbres a fer niu just en els primers indicis de la proximitat de la primavera.
Sant Valentí, prevere i màrtir, patró dels enamorats
Per tal de cristianitzar una festa pagana dedicada a la fertilitat anomenada “Lupercals”, celebrada els dies 14 i 15 de febrer, s’anà popularitzant la figura de Sant Valentí, prevere romà, com “l’excels patró dels enamorats”, puix que fou un sacerdot molt valent que, fent honor al seu nom, amb gran valentia desobeí les ordres de l’emperador Claudi (que havia prohibit el casament als soldats per evitar que afluixessin en el seu rendiment militar) i, clandestinament, Sant Valentí no cessà en beneir les noces dels soldats cristians que ho demanaven. Tanmateix, quan fou descobert, l’empresonaren i decapitaren el dia 14 de febrer de l’any 269 (ó 270).
Posteriorment, fou soterrat a la petita basílica que el papa Juli I (que va ser papa del 337 al 352)) féu edificar a la via Flamínia, a l’entrada de Roma, ampliada anys després (entre el 625 i 638) pelpapa Honori I per mor de l’afluència de peregrins que arribaven a Roma que la visitaven. Fou llavors que hi va ser construïda una cripta per acollir les relíquies de Sant Valentí, on hi foren venerades fins a les primeres dècades del segle XIV quan, per mor del deteriorament de la basílica, aquestes foren traslladades a l’església de Santa Pràxedes, a l’Esquilí, molt a prop de la basílica de Santa Maria la Major, on encara les podem venerar. Tot i la difícil accessibilitat, són dignes de ser visitades “le catacombe di S. Valentino sulla via Flaminia”, unes de les més petites de Roma, i que foren descobertes l’any 1594, i que avui trobem situades molt a prop del Santuari de l’Immaculat Cor de Maria, a la plaça Euclide de Roma.
Sant Valentí tingué la “valentia” de defensar davant les autoritats imperials un amor net i pur, genuïnament cristià, que condueix a “ocupar-se i preocupar-se” per l’altre, i això és el que feia en la clandestinitat aquest prevere romà tot arriscant la seva vida per tal que els joves enamorats poguessin compartir-la en un clima d’amor beneït per l’Església.
Sant Valentí, bisbe i màrtir, patró del Bages
També, en el mateix dia 14 de febrer, el martirologi registra el record de Sant Valentí, bisbe i màrtir, sebollit a la cripta del cèlebre monestir de Sant Benet de Bages, talment com si fos un gra colgat dins la terra de la Catalunya central, destinat a donar fruit amb la missió de fer fruitar la santedat a la comarca del Bages, d’on Sant Valentí n’és el patró des de temps immemorial. El famós estudiós de la vida dels sants, el jesuïta Jean Bolland, en les Acta Sanctorum (Tom. II, Februarii, Venetiis 1735) ff. 742-743), no deixa de fer esment “De S. Valentino episcopo martyre Bagae in Hispania”, és a dir, de Sant Valentí de Bages, un sant de casa nostra que també se celebra el 14 de febrer, el mateix dia que Sant Valentí, prevere i màrtir de Roma.
Sobre sant Valentí, bisbe i màrtir, venerat a la comarca de Bages, durant el temps de les exclaustracions decimonòniques, el reverend Víctor Massanés escriví una vida i Novena del gloriós bisbe y màrtir Sant Valentí, patró del poble de Navarcles y de tot lo Pla de Bages (Manresa 1864). I pel que fa a la tradició popular, s’han recollit antigues tradicions i adagis sobre el sant com aquest vinculat a la tradició vitícola del Bages: “per Sant Valentí trascolaràs lo vi”. Justament, després de la festa de Sant Valentí és quan es trascolava* el vi al monestir de Sant Benet de Bages per evitar que es malmetés i es tornés agre.
FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA,
arxiver dels caputxins
* El vi es trascola o trasvasa per evitar que torni agre. per a fer-ho, es treu el vi de la bota i evitant remenar ni treure el pòsit, es buida la bota i es neteja. Després es torna a posar el vi.
