.
Aquest any 2026 reproduïm les imatges que acompanyen l’almanac La Esquella de la Torratxa de l’any 1905. El seu autor és Pere Inglada (1881-1958).
Artista que s’emmarca en el Noucentisme i va col·laborar en diverses revistes satíriques del moment com La campana de Gràcia, Papitu, Revista nova, Cu-Cut! i La esquella de la Torratxa. Quan col·laborà en aquesta darrera, Pere Inglada tenia 24 anys i aquests dibuixos, que signava com YDA, van ser molt apreciats. Com anirem veient, les imatges s’aparten de les arquetípiques que en els calendaris antics representaven les feines pròpies del camp en cada mes de l’any i passen a ser unes evocacions d’escenes de la vida de personatges burgesos, amb vestits elegants, emmarcades en el temps climàtic de cada moment. Amb un to irònic o burlesc, escenes dinàmiques on apareixen de vegades els cavalls (un dels seus animals preferits).
En les al·legories tradicionals del mes de juliol, en les que es feien referències a les tasques agrícoles, era habitual mostrar l’escena de la batuda del blat recollit el mes anterior, fent rodar un trill tirat per cavalls damunt de les garbes esteses a l’era i després separant el gra de la palla amb pals de batre. Més modernament ja varen apareixer escenes urbanes que representaven el moment de les vacances. En aquest cas es mostra el viatge amb cotxe de cavalls i l’expressió de fatiga per la calor amb gotes de suor dels viatgers, malgrat anar habillats amb roba d’abric. Com en totes les imatges d’aquest calendari, hi ha una relació de diàleg i complicitat entre l’home i la dona.
Pere Inglada, a la seva mort, va deixar instituït el Premi de dibuix Ynglada-Guillot (amb el cognom de la seva esposa) que avui encara perviu. Vegeu: Fundació Inglada-Guillot.
.
Dites de juliol
.
