Dites i refranys

.

Aquest any 2026 reproduïm les imatges que acompanyen l’almanac La Esquella de la Torratxa de l’any 1905. El seu autor és Pere Inglada (1881-1958).

Artista que s’emmarca en el Noucentisme i va col·laborar en diverses revistes satíriques del moment  com La campana de GràciaPapituRevista novaCu-Cut! La esquella de la Torratxa. Quan col·laborà en aquesta darrera, Pere Inglada tenia 24 anys i aquests dibuixos, que signava com YDA, van ser molt apreciats. Com anirem veient,  les imatges s’aparten de les arquetípiques que en els calendaris antics representaven les feines pròpies del camp en cada mes de l’any i passen a ser unes evocacions d’escenes de la vida de personatges burgesos, amb vestits elegants, emmarcades en el temps climàtic de cada moment. Amb un to irònic o burlesc, escenes dinàmiques on apareixen de vegades els cavalls (un dels seus animals preferits).

En les al·legories antigues es representaven escenes de la preparació dels ceps de les vinyes o bé el pastor pasturant les ovelles i tocant el flabiol. Modernament s’imposà la imatge d’uns homes o dones cuidant un jardí. Aquí ja es representa la vida d’aquests personatges de classe burgesa urbana, en aquest cas les amoretes d’una parella de joves ben vestits en un escenari campestre.

Pere Inglada, a la seva mort, va deixar instituït el Premi de dibuix Ynglada-Guillot (amb el cognom de la seva esposa) que avui encara perviu. Vegeu: Fundació Inglada-Guillot.

.

Dites de maig

.

Pel maig lo bon pagès,

de llaurar deu estar llest.

***

Pel maig,

cada dia un raig.

***

Fins el dotze de maig,

el fred no diu me’n vaig.

***

Maig calent i plujós,

fa l’any ric i abundós.

***

Una flor no fa maig,

ni una gota fa raig.

***

El roser de maig

fa olor per tot l’any.

***

Les cireretes, d’una a una pel maig,

i pel juny, a grapats.

***

Maig arribat,

hivern acabat.