Santoral

Sant Sabí, ermità al Pirineu

.

Així registra el nostre Calendari de l’Ermità la memòria d’aquest sant eremita vinculat a la vall de Lavedan, regada pel riu Gave de Pau, als Alts Pirineus, molt a prop del cèlebre santuari de Lourdes. En aquesta vall, damunt de la tomba de sant Sabí, hi fou edificada una església dedicada al sant ermità que, amb els anys, passaria a ser l’abadia benedictina de Saint-Savin-en-Lavedan, fundada l’any 945 pels comtes de Bigorra. Una tradició el fa barceloní,  i fou a Barcelona on possiblement conegué a Sant Paulí de Nola, qui féu conèixer a Sabí la vida contemplativa.

Sant Sabí sortí de Barcelona iniciant un camí de conversió que el portà a provar d’imitar la vida de Sant Martí de Tours i, així, es retirà a la vall pirinenca de Lavedan per tal de practicar una vida d’ascesi i penitència. En aquesta vall hi acabà els seus dies, possiblement entre els anys 415-416, agraciat amb una enorme fama de santedat. El destacat folklorista Joan Amades explica que era tan intensa i ardorosa la devoció que experimentava sant Sabí que, al seu pas descalç, fonia la neu que trepitjava.

El bell gravat que acompanya aquesta nota hagiogràfica l’efectuà a Barcelona, l’any 1872, Lluís Tasso, impressor menorquí fill de Maó. És molt més coneguda la vida de Sant Sabí (†566), bisbe de Canosa, amb la seva memòria litúrgica el 9 de febrer.                             

Fra Valentí Serra de Manresa

arxiver dels caputxins