Astronomia

Les pluges d’estels

.

Les pluges d’estels fugaços tenen un nom equívoc: no són pluges ni són estels. Es tracta d’eixams de petits corpuscles semblants a granets de sorra que giren al voltant del Sol seguint òrbites el·líptiques. Algunes d’elles es creuen amb l’òrbita de la Terra en algun punt i, quan aquesta passa per allà, xoca contra l’eixam a una velocitat tant elevada que les partícules es posen incandescents pel fregament amb l’atmosfera. Donat que en un dia determinat la Terra sempre està al mateix punt de la seva òrbita sense importar l’any, les pluges d’estels s’esdevenen en dates fixes, com les Perseides, que apareixen la segona setmana d’agost.

Ara bé, d’on surten aquests corpuscles? L’origen està en la desintegració gradual de cometes que es van descomponent poc a poc en milions de fragments, quasi tots de mides molt petites. L’òrbita queda llavors marcada per aquestes bandes de partícules que no esperen sinó que la Terra creui amb elles per manifestar-se en forma d’estels fugaços.

La intensitat de la pluja d’estrelles es mesura per mitjà d’un índex anomenat Taxa Horària Zenital o THZ, que fa referència a la quantitat de meteors que es veurien –en teoria–, si no hi hagués contaminació lumínica, si la Lluna no fos visible i si tots els meteors apareguessin en la vertical del lloc o zenit. Donat que, en la pràctica, aquestes tres condicions és impossible que es donin, el nombre de meteors que es veuen sempre és menor que el THZ.

La més coneguda de les pluges d’estels és la que ja hem anomenat de les Perseides, originada pel cometa Swift Tuttle i popularment anomenada Llàgrimes de Sant Llorenç, perquè té el seu màxim prop del 10 d’agost, data en que l’Església Catòlica celebra aquest sant. Però n’hi ha moltes d’altres de les quals mostrem aquí les més copioses:

DATA	NOM	THZ	ESTEL
4 de gener	Quadràntides	80	2003 EH
23 d’abril	Lírides	12	Thatcher
6 de maig	Eta Aquàrides	35	Halley
30 de juliol	Delta Aquàrides	20	Desconegut
13 d’agost	Perseides	75	Swift-Tuttle
23 d’octubre	Oriònides	25	Halley
18 de novembre	Leònides	10	Tempel-Tuttle
15 de desembre	Gemínides	75	3200 Phaeton

Les dates que es mostren són les del màxim per l’any 2019 però els albiraments solen començar una o dues setmanes abans i acabar una o dues després. El millor moment per fer una observació sempre és el mateix: mentre més avançada la nit, millor. No es necessita més instrument que els ulls, i el millor lloc on mirar és cap el zenit. Elles aniran apareixent una a una.

.

Antonio BERNAL

Astrònom

Article publicat al Calendari de l’Ermità, 2019

.

---

👉🏼 Antonio Bernal és autor de Llegim l’Univers (Col·lecció Ermità núm. 8), un llibre que ens introdueix de forma fàcil i entenedora en el món de l’astronomia.

.

---