.

Recordant les primeres dones editores

Coincidint amb la celebració el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el programa Fes ta Festa ha emès aquesta setmana un programa dedicat a les dones editores dins de la sèrie de podcasts sobre calendaris tradicionals. 

🎧 ESCOLTA’L AQUÍ

Edicions Morera, l’any 2025, coincidint que el Calendari de l’Ermità celebrava els seus 150 anys de trajectòria ininterrompuda, també va voler recordar a les dues dones, membres de la família Morera, que van assumir l’edició de la publicació durant quasi 60 anys. Aquest és l’article.

Les dues editores del Calendari de l’Ermità

El Calendari de l’Ermità té el valor de ser una de les publicacions més antigues que s’editen a casa nostra amb una trajectòria documentada, fet que permet seguir la seva història fàcilment. És així com podem veure que al llarg dels seus 150 anys, dues dones assumiren, per via familiar, la seva edició. La primera va ser Teresa Morera, néta del fundador Antoni M. Morera; i la segona, la neboda d’aquesta, Roser Tomàs. La primera va publicar el calendari durant tot el període franquista i la segona durant els primers 25 anys de la transició i la democràcia. Coneguem una mica la seva història.

Teresa Morera i Traval (1883-1979) es convertí, el 1943, en la quarta editora de l’actual Calendari Ermità, llavors Calendario Ermitaño de los Pirineos, a la mort del seu germà Joan Baptista qui, a diferència d’ella, es dedicava a temes editorials. Teresa Morera residia, juntament amb les seves tres germanes, en la casa familiar que el seu avi havia construït al barri de la Salut de Gràcia, a Barcelona. Estudià la carrera de violí al Conservatori Municipal de Música i va ser deixeble del mestre Agustí Torelló, amb qui anys més tard col·laboraria com a professora auxiliar.

La seva activitat com a professora de violí la desenvolupà al Conservatori S.A.R. Infanta Isabel (abans Conservatori particular de música per a senyoretes), situat al carrer Salmerón (actualment Gran de Gràcia), sota la direcció d’Isabel de la Calle. També va ser membre del quadre de professors de l’Acadèmia de Música Wagner, situada al carrer Maurici de Serrahima. Com a violinista, va participar en diferents concerts acompanyada de les seves germanes, Mercedes i Dolors que eren pianistes. Cal destacar que en alguna ocasió van actuar juntament amb Carmela Larrocha, neboda de la prestigiosa pianista Alicia de Larrocha.

Teresa Morera imprimia el calendari als tallers de Ramon Sopena, però la distribució la feia la Impremta Elzeviriana i la Llibreria Camí, situada al carrer Joaquim Costa. Quan aquesta va plegar, l’any 1974, la distribució va passar a mans de la Sociedad General Española de Libreria, amb capacitat d’escampar la venda per llibreries, papereries i quioscs de tot el territori català.

.

Roser Tomàs i Morera (1929-2002) fou la cinquena editora del Calendario Ermitaño de los Pirineos. Després de la mort de la seva tieta Teresa, prengué el relleu familiar de l’edició des del 1979 fins que morí el 2002, moment en què va passar a mans del seu germà Estanislau.

Instruïda de forma autodidacta degut a les malalties de les febres de Malta i una doble Pleuresia que tingué als 15 anys i que la mantingué convalescent a casa una llarga temporada a casa des de ben petita, la Roser no va poder seguir l’escolarització reglada. Fou àvida de la lectura, herència del  seu pare que era bibliòfil, va tenir una formació autodidacta. Més endavant, i seguint l’afició musical de les seves ties i la seva mare, va realitzar estudis de violí al Conservatori Municipal de Música amb el mestre Eduard Toldrà.

Sensible des de ben jove a les causes socials, dedicà gran part de la seva vida a iniciatives dedicades a l’alfabetització i formació bàsica de persones en situació especial. L’any 1962, fou cofundadora de l’escola ACIS (Associació Cultural i Social), que va centrar la seva activitat en els barris del Carmel, la Salut i el Guinardó. El primer centre de l’associació es va situar al carrer de les Camèlies, amb activitats dirigides a les noies joves procedents de les fortes onades immigratòries que llavors rebia el país. S’oferien classes nocturnes, cursets i xerrades per promoure una formació integral. La Roser portava a terme aquestes activitats juntament amb la seva cosina Mercè Boldú i la seva amiga Mercè Molina. Anys més tard, les tres amigues varen crear la botiga social L’Encant de Gràcia (al carrer d’Astúries), encara avui en dia en funcionament.

El seu paper com a editores

Les dues editores eren àvides lectores i hereves d’una extensa biblioteca familiar que la Guerra Civil els va destruïr en bona part. Havien rebut la instrucció suficient per confegir els continguts bàsics del calendari i per interpretar les dades astronòmiques aportades anualment per l’almanac nàutic del Observatorio de la Real Armada de Cadis. També s’encarregaven de la composició de les festes i celebracions religioses i de la petita selecció de textos literaris que presentava el calendari per fer la lectura més entretinguda.

Per les dues editores, la publicació del Calendario del Ermitaño de los Pirineos no va suscitar cap altra activitat editorial i va ser una tasca afegida a les seves ocupacions habituals. Potser per aquest motiu, en tot aquest període de quasi seixanta anys, el calendari mantingué l’estructura de continguts de forma quasi inalterada i el seu format de 48 pàgines. Però això no resta mèrit, a aquestes dues dones de la família Morera, al fet d’haver sabut mantenir viva una publicació en uns anys d’incertesa i grans canvis socials.

.