La tarongina o melissa destaca per les seves propietats digestives. També s’utilitza per combatre la migranya i els estats nerviosos i depressius.  Amb un gran aroma cítric, s’administra en forma d’infusió.

.

Remeis de l’Ermità

La tarongina, remeiera oficinal i mel·lífera

.

La melissa o tarongina (llat., Melissa officinalis; cast., toronjilés una de les principals plantes mel·líferes. En alguns indrets es coneix popularment com a herba abellera car el seu nom científic, Mel-issa, evoca la mel. La tarongina és una planta que forma part dels principals licors monàstics, com ara el conegut licor cartoixà Chartreuse i, també, del popular remei carmelità anomenat Aigua del Carme. És molt bona per a les malalties del fetge i és, alhora, un excel·lent digestiu.

Usos en l’apicultura

En la tradició remeiera dels caputxins, tant l’apicultura com les plantes mel·líferes han estat objecte d’interès, especialment el marduix i la tarongina. Els caputxins amb gran experiència d’apicultors solien construir els ruscos o arnes amb palla, boga, joncs, canya, suro i fusta. Els millors ruscos o arnes eren les fetes amb escorça d’alzina surera, de forma cilíndrica (amb tapadora i tres creus de fusta en el seu interior). La qualitat de la mel conventual depenia molt de la classe i de l’abundor del nodriment que trobaven les abelles i, per aquest motiu, els hortolans solien plantar en les parts extremes de les hortes arbres i flors mel·líferes: ametllers, garrofers, murtreres, tarongina, romaní, sàlvia i timó, que simultàniament eren unes plantes que servien per a l’embelliment de les hortes i esbarjo dels religiosos.

Quan els frares eren picats per alguna abella es rentaven immediatament la part afectada amb aigua freda, tot aplicant sobre la ferida fang amb una mica de vinagre i, a voltes, fregant una ceba tallada sobre la part picada, o àdhuc posant sobre la picada, fulles trinxades de julivert, donzell i menta.

En temps d’hivern fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, solia posar a l’abast de les abelles un arrop fet de mel, vi i sucre per tal d’evitar que no morissin els eixams per manca de provisions.

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus. Autor de Tornar als remeis de sempre

.

👉🏼 Podeu escoltar l’article amb la veu del propi autor a: