La caputxina és una planta antibiòtica i molt aperitiva
Una planta provinent d’Amèrica portada pels caputxins missioners
Els frares caputxins de Catalunya van iniciar la seva tasca missionera ad gentes ja en temps del rei Carles II amb la famosa missió de Trinitat i Guaiana (anys 1680-1817). A ultramar, els frares conegueren noves plantes que introduïren a casa nostra, les unes per la seva bellesa estètica, i les altres per les seves propietats mèdiques, remineralitzants o vitamíniques. En les col·lacions vespertines dels dies de dejuni, els frares solien menjar alguna fruita i, sobretot, l’enciamet dels caputxins de totes les herbes, que era una barreja de verdures i d’hortalisses tendres trossejades i amanida (: ensiamades) amb oli, sal, vinagre o agràs, molt refrescant i rica en vitamines. La barreja efectuada solia ser de fulles lletuga o d’escarola amb créixens, morritort, lletsons, verdolagues, agreta i, sobretot, fulles de caputxina.
Propietats i conreu
La caputxina (llat., Tropaeolum majus, o morritort d’Índies; cast. capuchina) és una planta originària d’Amèrica del Sud i és força olorosa amb les tiges tendres i gustoses i amb flors vermelloses molt vistoses. La llavor, quan és verda, s’assembla a un pèsol, i confitada amb vinagre i sal és força semblant a la tàpera i particularment aperitiva. Antigament les fulles de caputxina amanides se solien prendre per a combatre l’escorbut, i en els grans refredats la infusió de les fulles i la flor ajuda a liquar les mucositats.
Els antics hortolans afirmaren que la caputxina és una planta molt sensitiva al fred i és “d’un verd agradable, en el que ressalten sas flors molt grossas, de color de foch molt viu, o groch. Se multiplica per llavors en la primavera y en las grans calors se ha de regar molt. La caputxina és molt sensitiva als frets, y si no se preserva de ells a ésta planta, acostuma a morir-se. Totes les parts de la planta són estimulants y presten grans serveis en el cos per ser desescròfula y desescorbut” (Lo Jardiner Florista, II-137).
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins i autor del llibre “Tornar als remeis de sempre”
.
La caputxina és un eficaç repel.lent d’alguns insectes que afecten les hortalisses.. Per aquest motiu se sol sembrar a prop de les tomatigueres, els cogombres o l’enciam ja que té un efecte negatiu sobre la mosca blanca i els pugons.
