.
Aquest any 2026 continuarem compartim cada mes una selecció de dites populars i ho farem reproduïm les imatges que acompanyen l’almanac La Esquella de la Torratxa de l’any 1905. El seu autor és Pere Ynglada (1881-1958).
L’Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric i literari que es va editar durant una seixantena d’anys (1872-1939). Per les seves pàgines van passar noms de les lletres tan destacats com Serafí Pitarra, Prudenci Bertrana, Santiago Rusiñol (que hi signava «Xarau») o Rovira i Virgili. En l’apartat d’il·lustradors, trobem diverses generacions de dibuixants excepcionals, com ara Apel·les Mestres, Josep Lluís Pellicer, «Picarol», Ricard Opisso, Xavier Gosé,Tísner, Pere Calders, Antoni Clavé o Pere Ynglada, entre molts d’altres.
En el cas de Pere Ynglada és un artista que s’emmarca en el Noucentisme i que va col·laborar en diverses revistes satíriques del moment com La campana de Gràcia, Papitu, Revista nova, Cu-Cut! i La esquella de la Torratxa. Quan col·laborà en aquesta darrera, Pere Inglada tenia 24 anys i la sèrie de dibuixos que reproduirem, que signava com YDA, van ser molt apreciats. Com anirem veient, les seves imatges s’aparten de les arquetípiques que en els calendaris antics representaven les feines pròpies del camp en cada mes de l’any i passen a ser unes evocacions d’escenes de la vida urbana de personatges burgesos, amb vestits elegants, emmarcades en el temps climàtic de cada moment. Amb un to irònic o burlesc, són escenes dinàmiques on apareixen, de vegades, els cavalls, un dels seus animals preferits.
Antigament, l’escena tradicional del mes de gener, a més de l’al·legoria zodiacal d’Aquari, era la dels pagesos recollint llenya en un paisatge nevat o bé a l’interior de casa amb els pagesos asseguts a la vora del foc. Inglada opta per representar uns personatges de classe benestant que es permeten la pràctica d’una activitat lúdica a l’exterior com és el patinatge sobre gel, una escena poc comuna i que a més sorprèn per la latitud en què estem.
A la seva mort, Pere Ynglada va deixar instituït el Premi de dibuix Ynglada-Guillot (amb el cognom de la seva esposa) que avui encara perviu. Vegeu: Fundació Ynglada-Guillot.
.
Dites de gener
.
