.

Aquesta imatge correspon a  la sèrie de gravats recuperats de les capçaleres dels mesos del Calendari Català de l’any 1888, gravats per Castro a partir de dibuixos de Jaume Pahissa i Laporta (1846-1928). En la imatge que acompanya el mes de desembre es representa, de forma insòlita, l’escena de picar el tió en una llar de pagès. alseu peu hivegem la inscripció, apareguda ja en diversos mesos, de” Castro gbó.” que vol dir “Castro grabó”. Era important fer constar per qui era fet el gravat ja que era una tècnica artesana molt laboriosa i es volia reconèixer la seva autoria. Però finalment, a l’escena de la dreta hi consta el nom de PAHISSA, que és l’autor dels dibuixos a partir dels quals es feien els gravats.

La representació del signe zodiacal de Capricorni ocupa la part central del gravat, i l’escena del costat es representa una de les feines habituals representada en els calendaris: la plantació o trasplantament dels arbres fruiters.  Però val a dir que l’escena arquetípica que es publicava en els calendaris d’aquesta època era la de la matança del porc.

.

Dites i refranys

Dites de desembre

.

“Per Nadal,

cada ovella a son corral”.

* * *

Desembre nevat, bon any per al blat.

* * *

Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.

* * *

Al desembre i al gener, cerca un bon recer.

* * *

Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent.

* * *

Ni en desembre assolellat no et treguis la capa del costat.

* * *

Sant Tomàs (21)  és el dia més curt de l’any.

* * *

Per Sant Tomàs (21), fred al nas.

* * *

Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades.

* * *

Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una.

* * *

Qui el desembre acabarà, any nou veurà.