El fundador del Calendari de l’Ermità

Antoni Maria Morera

Per fer la crònica dels 150 anys d’història del Calendari de l’Ermità ens hem de referir a la persona que el va idear, Antoni Maria Morera, de qui en els darrers temps hem descobert noves i inèdites informacions que ens ajuden a entendre millor qui va ser i què el va motivar a crear la publicació que teniu a les mans. Veurem que professionalment no era editor però que, tot i així, va escriure i publicar diversos llibres i calendaris.

Qui era Antoni Maria Morera?

Abans de començar hem de dir que, tant la seva personalitat com el moment històric que li va tocar viure, van convertir Antoni Maria Morera en un personatge destacat en diversos àmbits. Procedia d’una família rural i menestral, d’avis pagesos i pare espardenyer. En un context d’altíssim analfabetisme, va saber aprofitar l’oportunitat de poder estudiar i va prosperar seguint l’esquema clàssic de treure benefici dins l’onada d’industrialització en què estava immers el país en l’últim terç del segle XIX. La seva formació en temes mercantils i el fet d’emigrar a Barcelona el van portar a fer negocis i a contactar amb la classe capitalista. Ara bé, la posició econòmica i social que va aconseguir no va estar exempta de grans esforços i riscos econòmics, que el portaren a vendre i hipotecar en diverses ocasions les seves propietats, incloses la casa i la capella del barri de La Salut.

Primers anys a Tàrrega

Antoni Maria Morera i Colom (1819-1893) va néixer a Lleida. El 1824, amb cinc anys, juntament amb el seu pare (de Bell-lloc d’Urgell), la seva mare (de Balaguer) i el seu germà Josep (que tenia 2 anys) es traslladà a Tàrrega, on varen néixer dues germanes, la Francisca i la Maria, i un altre germà, en Ramon. El pare, que havia estat vereder (persona que portava una vereda o ordre d’una autoritat d’un lloc a un altre) i mosso d’esquadra, feia d’espardenyer juntament amb el seu fill Josep i un ajudant. El 1840, amb vint anys, Antoni Maria ja feia d’escrivà a Tàrrega, que en aquell moment era un dels principals nuclis comercials de la plana de Lleida i el lloc de procedència de destacats banquers i empresaris, com els Girona, amb qui més endavant Morera es relacionaria.

Trasllat a Barcelona

El 1847, segurament després de contraure matrimoni amb Manuela Bargalló, barcelonina, Antoni M. Morera es va traslladar a viure a la capital, en un pis del carrer de la Mercè. Després, també s’hi traslladà el seu germà Josep, que va fer de fuster i va viure a l’humil carrer de la Cera.

A Barcelona, Morera comença exercint com a mestre de Primera Ensenyança i també imparteix estudis mercantils. El 1850 és el director del centre Escritorio Práctico Mercantil, situat al carrer de Bellafila, i el 1885 dirigeix les classes de mercantil a l’Associació de l’Institut de Foment del Treball, al carrer del Pi. Més tard, trasllada les classes de comptabilitat –que eren molt valorades pel seu caràcter pràctic– a la plaça de Santa Anna (ara Portal de l’Àngel).

Títol acadèmic d’agrimensor

El juny del 1851, amb 32 anys, Morera supera l’examen d’agrimensor al Govern de la Província de Barcelona. L’agrimensura és la tasca de mesurar el territori per delimitar, parcel·lar o establir els límits de les propietats territorials i el control de les construccions. Serà aquesta feina la que el mantindrà en contacte amb el món rural.

Inventor d’una màquina de calcular

Antoni Maria Morera va formar part d’un petit grup d’inventors de l’època que, en el camp de la tecnologia, aportaren invents com un sumador, una màquina de càlcul o, en el seu cas, un comptador mecànic que calculava, sense error, els percentatges per a les contribucions. La màquina la va presentar a Madrid el 1868.

Comptador Mercantil dels Tribunals del Regne. La seva crítica de l’estat financer d’Espanya

Antoni Maria Morera va exercir com a revisor de llibres i pèrit liquidador dels Tribunals de Comerç de Barcelona, un càrrec de relleu. En els anys posteriors a la Revolució Gloriosa de setembre de 1868, durant el govern de caire liberal i progressista del Sexenni Democràtic (1868-1874), va escriure l’informe econòmic “La Hacienda española ante la revolución de septiembre”, publicat el 1870. En aquest document deixava constància de la catastròfica situació financera de l’Estat, endeutat a causa de grans préstecs rebuts, i ho feia contradient la memòria presentada pel ministre d’Hisenda, Laureano Figuerola, davant les Corts el mateix 1870. L’informe de Morera va tenir força ressò i va ser comentat a diversos diaris.

Accionista d’una naviliera transatlàntica

El 1881, Morera ajuda el seu fill, Joan Baptista Morera i Bargalló, dedicat als negocis naviliers i armador de la corbeta Pedro Plandolit, a constituir una societat naviliera pròpia: la “Morera i Cia”. Juntament amb les aportacions d’altres socis comprà tres vapors anglesos que va condicionar per a càrrega i passatge per fer viatges regulars cap a Amèrica. Estem en plena Febre d’Or i de puixança de les navilieres catalanes abans de la gran crisi de la guerra de Cuba i la pèrdua de les colònies.

Soci d’entitats i suport a causes

Al llarg dels anys, Antoni M. Morera es va implicar en diverses entitats i iniciatives ciutadanes, com ara la campanya de suport a Víctor Balaguer (1881) o a la subscripció popular per finançar un monument funerari al bisbe Josep M. d’Urquinaona (1883). El 1851 va ser membre fundador de l’associació Círculo de Dependientes del Comercio. El 1877 donà suport i col·laborà en l’Exposició d’Arts Sumptuàries organitzada per l’Ajuntament de Barcelona.

Morera també va ser membre de dues rellevants institucions: el 1878 s’incorporà a l’Associació Artístico Arqueològica Barcelonesa, integrada per personalitats de la cultura, l’art i la societat. Dos anys abans, el 1876, entrà a formar part de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, i aviat també en farà soci el seu fill, Joan Baptista Morera. Val a dir que en aquells anys s’estava promovent la reforma del port de Barcelona, un projecte que havia de millorar el comerç internacional amb Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Els Morera tenien interessos comercials per l’empresa naviliera que van fundar i la pertinença a aquesta societat els permetria relacionar-se amb personalitats com el navilier Nonito Plandolit, els polítics Francesc Rius i Taulet i Domènec Joan Sanllehy, l’industrial i mecenes Eusebi Güell, els germans Sert, empresaris tèxtils, l’orfebre Josep Masriera o Josep M. Cornet, director de la Maquinista Terrestre y Marítima, entre d’altres prohoms de la indústria, l’empresa i la cultura.

El Calendari de l’Ermità. El calendari més longeu dels editats per Antoni M. Morera

La formació, feina i aficions culturals d’Antoni Maria Morera el van portar a escriure i editar diverses obres de temàtica mercantil i científica. Tenia coneixements sòlids sobre cronologia i astronomia, si bé idees retrògrades en alguns aspectes davant l’intent de conjuminar la seva fe cristiana amb el coneixement científic. Algunes de les seves obres són el Nuevo sistema planetario o el Mapa de las costes marítimas de España y Marruecos con motivo de la guerra entre ambos paises.

L’any 1856, quan el Govern va decretar la lliure publicació de calendaris, va editar el Calendario Histórico, Universal y Perpetuo, que més que un calendari era un petit tractat que ensenyava la manera de fer calendaris. S’anunciava que es venia a llibreries de totes les províncies d’Espanya i també a ultramar: les Canàries, Cuba, Haití, Mèxic, el Perú, Puerto Rico, l’Uruguai, Veneçuela i Xile.

Deu anys després, el 1866, publica el Calendario Industrial y Mercantil para el año 1867, consistent en un cartró imprès a dues cares que contenia els dies per al càlcul dels interessos i moltes dades útils per als escriptoris de comerç. Altres calendaris que va publicar són el Calendario Religioso, Industrial y Mercantil para 15 años i un calendari en forma de mapa de grans dimensions, tots ells amb una gran acceptació.

Un calendari per als pobles de Catalunya

Serà el 1876 quan comenci a publicar, sota el pseudònim de “Fray Ramón Ermitaño de los Pirineos”, el calendari que avui coneixem com a Calendari de l’Ermità. Per la seva procedència de família de pagesos i la feina d’agrimensor coneixia bé el món rural, cosa que el va motivar a fer un calendari “per a tots els pobles de Catalunya” que es distingís dels altres per la fiabilitat de les informacions, sobretot les astronòmiques. La publicació va tenir gran èxit i abans d’acabar el segle XIX ja se’n venien més de 50.000 exemplars anuals.

.