.
Com cal plantar els cítrics i els altres arbres fruiters
Pel que fa al conreu dels arbres fruiters fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, assenyala que els fruiters sempre han de disposar d’un espai folgat i de suficient extensió en les hortes, ja que els fruiters són un element fonamental de la vegetació dels horts i jardins conventuals. Els arbres se solen plantar entre la tardor i la primavera, quan estan sense activitat. A més de plantar-los adientment, cal tenir-ne cura. En primer lloc cal escollir bé l’indret on volem plantar-lo i fer-nos càrrec del volum que adquirirà amb la creixença al llarg dels anys, de manera que els arbres fruiters no es poden plantar massa junts.
Un dels fruiters més comú en les hortes mediterrànies és el llimoner (llat., Citrus limonium), que és un arbre de fulla perenne i de floració contínua al llarg de tot l’any, amb una fruita de particulars usos mèdics i gastronòmics. S’ha de recordar que la llimona creix damunt les branques mixtes i sobre els arbres empeltats a partir del quart any. El llimoner no aguanta les gelades fortes i requereix climes temperats. Malgrat que el llimoner s’autofertilitza, convé plantar en les arbredes diverses varietats, mascle i femella, per tal de garantir-ne la pol·linització.
En canvi, el mandarí (llat., Citrus nobilis) és un dels cítrics més resistents als freds puix que tolera les gelades lleugeres, mentre que el taronger (llat., Citrus sinensis) s’ha de conrear en llocs assolellats i ben resguardats dels vents, a més d’evitar l’excés d’humitat a la terra. La collita de taronges s’estén des del més d’octubre al juny, segons la comarca. De les propietats remeieres de la llimona, seguint les indicacions de fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, n’he parlat recentment, i de manera més extensa, a la secció “Remeis de l’Ermità” de la nostra web www.calendariermita.cat
.
Fra Valentí Serra de Manresa,
és religiós caputxí i col·laborador de Fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus. Autor de “Tornar als remeis de sempre”
