“Rosassa dels apòstols de la Catedral de Saint-Fulcran (Lodève), on apareix Crist al centre envoltat pels dotze apòstols.” (foto: Daniel Villafruela)

.

La Pasqua Granada a Catalunya: tradició, cultura i celebració popular

La Pasqua Granada, coneguda també com a Segona Pasqua, és una de les celebracions tradicionals que encara conserva una forta vinculació amb la cultura popular. Es una festa mòbil que se celebra cinquanta dies després del Diumenge de Pasqua o de Resurecció, i simbolitza el final del cicle pasqual. Durant segles, havia estat una festa celebrada arreu de Catalunya però actualment només se celebra a uns 150 municipis, que la mantenen com a festa local. Aquest és el cas de Barcelona, Badalona,  l’Hospitalet de Llobregat o Vic, Figueres o Tortosa, entre d’altres.

La Pasqua Granada té el seu origen en la festivitat cristiana de la Pentecosta, que commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols, encarregats de difondre la fe cristiana i propagar l’evangeli arreu del món. Però també està molt vinculada amb costums i ritus populars destinats a agrair l’arribada del bon temps i les primeres collites de primavera, especialment la dels cereals. Antigament, s’associava al moment en què els camps començaven a “granar”, és a dir, quan els cereals començaven a formar el gra i s’acostava la collita.

Les tradicions més populars

Tradicionalment, i en entorn més rurals, aquest dia era aprofitat per moltes famílies per anar a ermites, santuaris o espais naturals on es feien dinars populars, ballades i trobades festives. Avui en dia la festa no se celebra de manera tan popular pero un bon nombre de municipis organitzen activitats tradicionals, com cercaviles i aplecs. En algunes comarques també s’han conservat les caramelles, amb grups de cantaires que recorren carrers i places interpretant cançons populars relacionades amb la Pasqua i la primavera.