"Per no perdre el temps", el llibre dels calendaris tradicionals

PER NO PERDRE EL TEMPS. El llibre dels calendaris tradicionals

Quantes tipologies de calendaris van existir?
Qui eren els almanaquers?
Fins quan va ser necesari el permís del rei per editar calendaris?
Per què Catalunya va ser un gran centre editorial?
Quin és el calendari més antic que encara es publica?
Quin calendari va publicar un 30 de febrer? I una setmana de 10 dies?

A Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història descobrirem el món dels calendaris tradicionals, com han evolucionat i moltes de les curiositats que hi amaguen.

PER NO PERDRE EL TEMPS (Col·lecció Dit i Fet núm. 1) presenta una aproximació al món del l’edició dels calendaris tradicionals. A partir d’una atractiva i variada mostra documental, centrada en el segle XIX i principis del segle XX, acompanyada del relat de nombroses curiositats, el llibre vol posar en valor aquest gènere editorial que, en gran mesura, ha passat desapercebut en la historiografia.

D’una manera amena i molt gràfica, descobrirem com aquestes senzilles publicacions reflecteixen en gran manera els canvis viscuts a la Catalunya de la revolució industrial, tant a nivell social com editorial.

PER NO PERDRE EL TEMPS s’estructura en set capítols, complementats per una bibliografia, un glossari i la traducció dels textos en castellà. Compta amb un pròleg a càrrec del reconegut folklorista Amadeu Carbó, qui també és l’autor dels textos juntament amb Norbert Tomàs. L’historiador Albert Domènech fa una aproximació històrica al context de l’època.

Els continguts dels capítols són els següents: