Gravat datat el 1778, obra de fra Josep de Torredembarra
Sant Francesc d’Assís
El dia 4 d’octubre celebrem la festa de sant Francesc d’Assís. Amb el nom de Joan Bernardone naixia l’any 1182 en aquesta població italiana de l’Úmbria el futur sant que, posteriorment, amb el nom de Francesc d’Assís hauria d’esdevenir un dels personatges més conegut i estimat de tot el santoral cristià i, àdhuc, admirat en ambients de fora de l’Església.
Sant Francesc ha deixat una profunda petja en la història de la humanitat i del cristianisme. La seva vida humil i senzilla i el seu tarannà evangèlic i de sincer amor i tendresa envers totes les coses creades ha estat una font de renovació espiritual per a molts i, també, un motiu d’inspiració de nombrosos poetes, músics, pintors, escultors, cineastes i artistes de tota mena.
Francesc d’Assís era fill d’un adinerat comerciant de teles. Després d’una joventut viscuda amb lleugeresa, a partir d’un llarg procés de conversió, renuncià als béns paterns i es consagrà totalment a Déu.
Abraçà la radicalitat de l’esperit de les benaurances evangèliques i es dedicà a predicar joiosament l’Amor, la Pau i el Bé. L’any 1209 se li afegiren companys i amb ells fundà l’orde de framenors que, ben aviat i en vida del sant d’Assís, s’establiren en terra catalana l’any 1217. Poc abans, l’any 1212, amb la seva conciutadana i fidel seguidora santa Clara d’Assís, sant Francesc havia fundat les “Dames pobres” —el segon orde franciscà o “menoretes”― conegudes popularment com les clarisses, establertes a Catalunya des de l’any 1233.
Després de rebre oficialment l’aprovació de la Regla franciscana a Roma el 29 de novembre de 1223, i de retorn a l’Úmbria, la nit de Nadal del mateix any, Francesc d’Assís celebrà, dins de la “missa del gall”, el primer pessebre vivent de la història en el poblet de Greccio, tal com ho recull el primer biògraf del sant, fra Tomàs de Celano, a la Vita prima que escriví l’any 1228 en ocasió de la canonització.
El setembre de l’any 1224, mentre el sant practicava un recés espiritual a la muntanya de la Verna, rebé el do dels estigmes; un fet extraordinari que, posteriorment, en el 1304, el papa Benet XI concedí a la Família Franciscana poder commemorar-ho litúrgicament cada any, en el dia 17 de setembre, amb la festa de l’estigmatització, tot fent memòria d’aquest fet prodigiós avalat per testimonis fidedignes.
El “Poverello” o “Pobrissó d’Assís” morí amb una enorme fama de santedat a redós de l’esglesiola de Santa Maria dels Àngels de la Porciúncula, bressol de l’orde franciscà, el capvespre del dia 3 d’octubre de 1226. Encara no havien passat dos anys de la seva mort que el papa Gregori IX el canonitzà solemnement a Assís el dia 16 de juliol de 1228 en presència de la mare del sant, Madona Pica que era d’origen provençal.
.
El pas per Catalunya
Hi ha una forta tradició del pas de sant Francesc per Catalunya, possiblement efectuat durant la tardor de l’any 1214. Aquesta tradició està avalada per referències en les fonts franciscanes i altres documents, principalment sobre el seu sojorn a Lleida i el seu pas per Barcelona, Sant Celoni i Girona, entre altres poblacions que també vindiquen el seu pas.
Sant Francesc ostenta molts patronatges. Ho és d’Itàlia, i entre molts altres, també ho és dels corders (a França dels religiosos franciscans en diuen “cordeliers”), dels pessebristes, dels veterinaris i dels ecologistes.
Aquesta nota hagiogràfica l’il·lustra un expressiu gravat de sant Francesc que l’any 1778 realitzà l’expert xilògraf caputxí fra Josep de Torredembarra.
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins
