Fotografies de l’article: Genis Sáez.
.
Viatge al passat medieval de Manresa
La Fira de l’Aixada, que tindrà lloc l’1 i 2 de març de 2025 és la gran commemoració del passat medieval de Manresa, celebrada des de 1999, el cap de setmana posterior al 21 de febrer, diada de la Misteriosa Llum. La fira ens transporta a la Manresa del s. XIV per redescobrir com era la ciutat en aquell moment i com els ciutadans van afrontar la problemàtica de la sequera per la falta d’aigua.
La fira s’articula a partir del tradicional Mercat Medieval de la Llum, situat als principals carrers i places del centre històric de la ciutat, ambientats i engalanats, on trobarem espectacles de dansa i teatre, parades d’artesans, demostracions d’oficis, funàmbuls, joglars, ballarines zíngares i molts d’altres elements i atraccions d’inspiració medieval.
Per aquesta edició 2025, la fira comptarà amb més de 200 parades i la intervenció de mig miler d’actors.
Podeu consultar aquí 👉🏻 PROGRAMA FIRA AIXADA MANRESA 2025
Origen de la fira
La manca d’aigua és un problema que s’arrossega Manresa des de fa segles. Al segle XIV, els manresans, sotmesos a una època de gran pobresa, ideen la construcció d’una séquia per fer arribar l’aigua a la ciutat. Davant la negativa del bisbe Galceran Sacosta, els manresans promouen una sèrie d’actes festius per demanar al rei Pere III que hi intervingui i puguin construir la séquia, un sistema pensat per portar aigua, vida i riquesa a les seves terres. El conflicte de l’aigua es trasllada a un enfrontament entre el rei Pere III i el bisbe Galceran Sacosta. Cap dels dos cedirà i relaxarà la seva postura davant de l’altre. Només un miracle pot resoldre aquesta situació:
La Festa de Llum se celebra cada any el dia 21 de febrer i té la finalitat de rememorar el misteri segons el qual, ara fa uns 680 anys, una llum provinent de Montserrat va entrar a l’església del Carme. D’aquesta manera, es va poder resoldre el conflicte que havia interromput la construcció de la Sèquia de Manresa i el període d’anys de sequera va finalitzar.
