Qui era Sant Galderic?

El sant era un pagès occità. Nascut entre els anys 820 i 840 a Viéleville, avui St. Gaudéric, un poblet de l’Aude, en el límit de les diòcesis de Carcassona i Miralpeis, conreà amb dos germans seus les terres d’un mas del seu poble. Mor un 16 d’octubre de cap el 900. Immediatament començà l’homenatge i la devoció popular, i l’any 990 fou canonitzat en un concili provincial de Narbona.

Aquest fet contribuí encara més a honorar sant Galderic com a patró dels pagesos, no tan sols pels del Rosselló, sinó també pels de tot Catalunya.

Perquè va ser postergat?

Una de les noves disposicions sortides del Concili de Trento, que va tenir l’església en deliberació una bona part del segle XVI, era la que facultava els reis per al nomenament de bisbes i abats. En tombar el segle XVI, comencen a posar-se en pràctica les noves disposicions i bisbes i abats ens vénen de Madrid.

Sovintegen, doncs, els bisbes castellans, malgrat les inútils queixes de la Generalitat, i es comencen a sentir homilies i prèdiques en castellà a les nostres catedrals. Però en aquesta època Catalunya ja feia anys que reculava.

Així, ja al començament del 1700 veiem com gairebé a totes les esglésies de Catalunya hi havia culte a Sant Isidre, fet constatat pels nombrosos goigs existents de l’època.

És més, en moltes esglésies i petites parròquies d’economia minsa, en no poder finançar una nova imatge del Sant a la moda, varen transformar les imatges de Sant Galderic en Sant Isidre mitjançant una substitució d’atributs: l’agullada per la rella.

Relació de Sant Galderic amb Sant Pau del Camp, de Barcelona.

Després de la capitulació de Perpinyà, l’agost de 1642, el Rosselló va quedar ocupat pels francesos, i s’establí la frontera provisional al Conflent. Als voltants de Prada els combats entre francesos i espanyols eren freqüents. Prada al 1650 passà a mans franceses, després als espanyols i definitivament en poder de l’exèrcit francès després de la capitulació de Vilafranca del Conflent, el 5 de juliol de 1654.

Els monjos de Sant Martí, tement per la seguretat de les relíquies de Sant Galderic, varen considerar que per salvaguardar-les del pillatge i profanació era prudent portar-les en terra catalana, a Barcelona, on arribaren per camins de muntanya el 18 de juliol. Aquell mateix dia s’organitzà una processó amb gran solemnitat presidida, per Consellers de la ciutat, que acompanyaren les relíquies del Sant fins el cenobi, també benedictí, de Sant Pau del Camp . El fervor dels devots fou tan gran, sobretot per part dels pagesos de la contrada (Sant Pau del Camp llavors era extramurs de la ciutat), que s’oferiren cinc-cents homes que formaren un terç per socórrer els seus germans del Rosselló. Un any més tard, les relíquies de Sant Galderic passaren al convent de les monges de Santa Clara, també de Barcelona .

Es va fer la pau, i mentre es preparava el Tractat dels Pirineus, en què Felip IV cedia definitivament a França els comtats (és a dir, Rosselló, Vallespir, Conflent i mitja Cerdanya, els pagesos d’aquestes contrades, ja sota el domini francès reclamaren les relíquies del seu venerat patró.

Iconografia

Si bé algunes vegades, poques, es representa Sant Galderic vestit amb l’hàbit benedictí, sobretot en alguna pintura o estampa rossellonesa antiga, són més abundants les imatges dels segles XVI i XVII on se’l veu abillat amb una casaca tancada pel mig, amb botons fins al coll i cenyit amb un cinturó, generalment amb sivella. Les calces fins sota els genolls, lleugerament bombades, acabant dins d’unes polaines ajustades a les cames, i també molt sovint embotonades de dalt a baix per darrere. Els seus atributs són: a la mà dreta unes espigues de blat, a l’esquerra una agullada, o viceversa; rarament se substitueix per una forca. Podem dir amb seguretat que el seu atribut principal, i que el distingeix dels altres sants pagesos és l’agullada. L’agullada és un pal llarg amb una petita pala plana a l’extrem de baix, que serveix tant per netejar l’aparell de llaurar com per empènyer els bous. És una eina llarga, més llarga que l’alçada d’un home, que actualment ha caigut en desús a la causa de la mecanització del camp. En alguns indrets, l’agullada porta un ganxo a l’altre extrem que serveix per enganxar les potes de les ovelles que s’esgarrien del ramat.

Al Rosselló gairebé totes les esglésies tenen una imatge de Sant Galderic, o bé retaules on es representen les escenes de la vida i miracles del Sant. D’aquests últims són coneguts els de les esglésies d’Espirà d’Aglí i de Clarà, datat del 1650.

A Prada,  a la capella de Sant Galderic, hi ha un retaule molt elegant on es representa el miracle del toc de l’Àngelus: el Sant hi apareix agenollat en actitud de resar al mig del riu Tet i, en segon terme, l’església del poble.  És datat de 1679 i va ser donat per tres notables vilatans a conseqüència d’una promesa feta per l’eixut d’aquell mateix any.

Al 1685, la ciutat de Perpinyà va oferir a l’abadia de Sant Martí un retaule esculpit pel mestre Lluís Generés. Al 1586 va retornar a Perpinyà pel fet de secularitzar-se el monestir del Canigó. Avui és en una capella de la catedral de Sant Joan.

Relíquies de Sant Galderic a Sant Pau del Camp

Des de l’any 2013 podem  gaudir de la veneració d’una relíquia del sant pagès protector, donada pel Bisbat d’Elna-Perpinyà, preparat per Pere Francis Waffelaert, Vicari Episcopal de la diòcesis de la Catalunya Nord, dins d’una urna cedida pel mestre artesà Joan Vallvé, confrare de la Confraria Sant Pau i Sant Galderic.

.

Agustí Esteve

Patronat Sant Galderic