.
Dia Mundial del Pa: tradició, cultura i memòria
Amb motiu del Dia Mundial del Pa, a Edicions Morera reivindiquem la història d’un dels aliments més essencials de la nostra cultura a través del llibre Pa de flequer.
El pa ens acompanya des de fa mil·lennis. És un aliment quotidià que, al llarg de la història, ha estat molt més que una font de subsistència: ha format part de les tradicions familiars, de les celebracions populars i de la identitat dels pobles.
Amb motiu de la celebració, el 16 d’octubre, del Dia Mundial del Pa, volem recuperar alguns dels costums i coneixements tradicionals vinculats a la seva elaboració i conservació a Catalunya, recollits en el llibre Pa de flequer. La cultura d’un aliment bàsic, publicat dins de la nostra Col·lecció Ermità.
El pa, una història mil·lenària
Els vestigis arqueològics ens permeten situar els orígens del conreu dels cereals i de la seva transformació en farina a la prehistòria. A Catalunya, les restes trobades en diversos jaciments, com les pedres destinades a moldre cereals a la vall d’Àger, ens parlen d’una relació molt antiga entre les persones i aquest aliment fonamental.
Amb el temps, fer pa va esdevenir un saber transmès de generació en generació, envoltat de pràctiques, creences i costums que formaven part de la vida quotidiana.
Pastar, coure i conservar: els secrets del pa d’abans
A la Catalunya rural, era habitual pastar pa cada setmana o cada quinze dies, sovint els dissabtes. En algunes cases de muntanya, especialment durant l’hivern, la pastada es podia fer només una vegada al mes.
Es preparaven pans de mides molt diverses, des de petits panets fins als grans pans de roda, que podien pesar entre dotze i quinze lliures. La mida no era casual: els pans més petits s’assecaven abans i es menjaven primer, mentre que els més grossos es conservaven tendres durant més temps.
També calia saber com guardar-los. Els pans es col·locaven en estris casolans coneguts com a posa-pans. Als Pirineus, per exemple, s’utilitzaven les garrantxes, unes estructures amb ferros on es podia sostenir el pa i deixar-lo airejar. En altres cases, es feien servir grans estructures de jonc, canya o vímet penjades del sostre.
Un aliment que també explica la vida de les famílies
La història del pa ens parla, igualment, de les dificultats econòmiques i de l’escassetat d’altres èpoques. Quan el blat era escàs, es feia el que es coneixia com a pa pobre, elaborat amb farina menys refinada i amb les restes de la batuda i la molta. El pa blanc de qualitat superior, en canvi, era anomenat pa de fleca o pa de Barcelona.
El pa també tenia una dimensió simbòlica i ritual. La seva elaboració tradicional estava vinculada a creences populars, i la forma rodona dels pans, podria tenir orígens molt antics.
Pa de flequer: preservar un patrimoni que continua viu
A Edicions Morera creiem que conèixer la història dels oficis, els aliments i les tradicions és una manera de preservar el nostre patrimoni cultural.
Per això, en aquest Dia Mundial del Pa, us convidem a descobrir Pa de flequer, un llibre que ens acosta a la cultura tradicional del pa i ens recorda que, darrere d’un aliment tan quotidià, hi ha segles d’història, de coneixement i de memòria compartida.




