.
Plats pairals i cuina caputxina
La cuina caputxina d’abans de l’exclaustració o supressió de la vida religiosa el juliol de 1835, es mantingué força arrelada en la vida quotidiana i aferrada a les tradicions religioses dels estaments populars i pairals de casa nostra. Per exemple, alguns plats cuinats pels frares caputxins reflecteixen, a més del pairalisme, la forta incidència de les memòries litúrgiques en la vida de les comunitats caputxines com, a tall d’exemple, la cèlebre escudella dels quaranta màrtirs anomenada així per referir-se a la sopa fresca (tal com es recull en l’argot dels caputxins). Els plats conventuals dels caputxins, àdhuc, reflecteixen el ressò dels grans esdeveniments de la vida social —com els estralls i les guerres— que, al seu dia, donaren nom propi a algunes de les menges dels frares com fou el cas del suculent platillo de la batalla d’Almansa, fet amb menuts.
Els frares caputxins se solien nodrir amb plats que omplissin ben aviat, com ara l’argamassa (en llenguatge “d’argot” per referir-se al plat de puré de cigró, formatge i ous) o també el cèlebre “arròs a la caputxina”, molt pastós, descrit així pel baró de Maldà: “Se’ns dugué a taula, al mig d’ésta posaren una gran cassola de terra plena d’arròs groc i espès, a la caputxina. I fou tan bo aquell arròs que se n’ompliren alguns bé lo plat i lo pap”. En un volum específic, titulat Cuina caputxina (d’Editorial Mediterrània) hi vaig editar l’any 2010, transcrites en català arcaic, les principals receptes de la cuina caputxina, com ara la recepta per a cuinar els peus de porc en temps de carnestoltes, el secret caputxí per a preparar el trinxat de llebre i, sobretot, com guisar una bona pitança de naps; naps que, segons l’escriptor Josep Pla, els produïts a la Cerdanya, “petits i negrosos, són riquíssims tant, que no tinc comparacions eficients”…
Fra Valentí Serra de Manresa,
és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus
