La preparació dels confitats ha anat força lligada a la tradició culinària dels frares caputxins, tal com es pot comprovar en el text d’un tractat divuitesc que escriví l’any 1787 fra Sever d’Olot (†1802) on, expressament, ajuntà i articulà l’art de cuinar amb l’horticultura. Fra Sever descriví, de manera molt acurada, la manera correcta d’empeltar, adobar la terra i d’identificar les sements tot oferint, alhora, la descripció d’algunes tècniques per tal de combatre les nombroses plagues d’insectes que solien afectar els conreus de les hortes conventuals i, sobretot, assenyalà la manera de conservar les fruites i hortalisses per a temps d’hivern.
Pel que fa als confitats, i per tal de conservar eficaçment l’excedent dels productes de temporada, particularment els tomàtecs, els caputxins els solien confitar segons aquesta recepta:
“Lo modo de conservar los tomátachs per tot lo any és fets trossos, y trayent los mugrons se’ls tira un poch de sal mòlta, ab la cual bullen com lo most y passats deu dias se tiran y conservan en frascos, sens perdrer res de son such y agradable gust en tot lo any” (Lo jardiner hortolá, III-10).
Per la seva banda, fra Sever d’Olot ens oferí aquesta altra recepta:
“Secret per conserbar [les] tomates. Las conserbaràs molt tem[p]s collin[t]-las un poc verdalosas, antes de tocar-las lo sol y has d’anar ab cuidado que no las copegis gens, que no sian macadas y, d’esta manera, las posaràs dins de la gerra o bé la olla a poch a poch y, quant las [h]y tindràs, [h]y posaràs lo oly fins que las còbria; y, al cap de tem[p]s, si notabas que’s perdessen, gasta-las luego, o bé treu-las del oly fins una gota y aixís tindràs tomates tot lo [h]ybern” (cf. Llibre compost per aprendre de dos arts, f. 72).
És també força curiosa aquesta recepta conventual per a conservar la fruita d’estiu a la caputxina:
“Modo de conservar los melons durant lo hivern. Esculliràs los melons de la millor qualitat més tardans, y que tínguian una perfecta madurés[a]: los aixugarás llaugerament ab un drap, y los posarás en paratge sech per espay d’un mes. Fet això, passarás per un garbell una porció de cendra, a fi de quitar-li tot lo que tínguia de carbó y terregada: enseguida la tirarás dins una bota ben seca y aixuta, y allí anirás enterrant los melons en esta cendra, de modo que estigan ben cuberts, y no’s toquin lo un ab lo altre. Deuràs cuidar que la bota no quedi en paratge ahont puga tocar lo fret y los glassos; com també que los melons no sian massa madurs, perque com la cendra los maduraria encara més, en lloch de conservar-los”.
A més de la fruita dolça els frares també confitaven hortalisses com ara la coliflor, els pebrots, els cogombres, etc.
Fra Valentí Serra de Manresa,
és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus
