Cultura i tradicions

L’ou com balla, icona del Corpus barceloní

  

La llarga història de la festa del Corpus a Barcelona i el seu arrelament han generat elements i expressions que d’alguna manera el singularitzen. Un exemple seria la Custòdia que surt entronitzada, o bé la presència d’entremesos festius, destacant en aquest cas els Gegants de la Ciutat que, de manera ininterrompuda, hi han participat al llarg dels segles. Però l’element popular que al nostre entendre identifica i exerceix d’icona del Corpus barceloní és l’ou com balla.

L’ou com balla gaudeix de la màgia d’allò que és senzill, sense malícia i que al llarg dels anys ha esdevingut un símbol. Va molt més enllà d’un espectacle estètic format pel conjunt floral i l’ou fent filigranes damunt del raig d’aigua d’un brollador, com el del claustre de la Catedral de Barcelona. És tan imprevisible en les seves evolucions com incert és el que en coneixem dels inicis i el significat. Justament és aquest desconeixement el que el fa encara més enigmàtic i alhora més atractiu als ulls de l’observador que s’embadaleix davant les seves evolucions.

Simbologia i signficats

Intentar explicar l’ou com balla seguint criteris de simbologia és complex i arriscat perquè les possibilitats són infinites davant de tanta simplicitat. Per damunt de tot, hi ha la contemplació d’un joc senzill, però encantador. Però anant més enllà, hi ha qui hi veu conjugats tots els elements que el configuren, en una complicada lectura lligada a l’eucaristia.

El folklorista Xavier Cordomí ens explica que l’ou com balla, amb la seva decoració de flors i cireres, s’equipara a la Sagrada Forma dins d’una fastuosa custòdia ornada amb pedres precioses. No és accidental que les fruites que decoren el brollador siguin les cireres perquè, segons la tradició, és a partir de la diada de Corpus que estan a punt per menjar.

Els dos elements principals sens dubte són l’ou i l’aigua, ambdós elements portadors de vida. Segons Jan Grau, gran especialista en cultura popular, l’ou en suspensió i el raig intermitent d’aigua que l’empeny tenen una càrrega simbòlica important i molt més antiga que el cristianisme. Aquesta lectura ens permet entroncar l’ou com balla amb una funció simbòlica i ancestral de la plenitud.

L’aigua és un dels quatre elements bàsics en les cosmogonies tradicionals; ella per si mateixa és generadora de vida. Per altra banda, és un element que conté altres atribucions simbòliques per les seves propietats purificadores i iniciàtiques a determinats rituals. Quant a l’ou, és per excel·lència el contenidor de la potència germinal, la cèl·lula simple més gran que en el simbolisme, tal com ens comenta Federico Revilla en el Diccionario de iconografía y simbología^[1], s’hi llegeixen característiques de fecunditat, regeneració i resurrecció. Referint-se al cas de la regeneració, Revilla ens diu que els ous de Pasqua estan relacionats amb el cicle periòdic de la natura i el seu moment de plena vitalitat que és l’estació primaveral i que, en un context cristià, ens pot remetre a la regeneració definitiva^[2].

Aquesta és una lectura complicada i no creiem pas que el creador del joc pensés en tots aquests significats quan va posar l’ou damunt del raig d’aigua. Segurament que al llarg dels temps, la mateixa manifestació ha estat legitimada, any rere any, pel seu caràcter repetitiu, cíclic i periòdic. Per això, i com a tradició, ha anat absorbint trets al·legòrics que al mateix temps l’han mantinguda viva i vigent.

L’origen de la tradició

L’origen en el temps és difícil de precisar. Joan Amades en el Costumari català^[3] cita que l’historiador Ramon Nonat Comas recull en les seves notes personals la possibilitat que l’any 1440 ja es fes l’ou com balla. Sembla ser que aquell any, el claustre de la Catedral va rebre l’encàrrec d’arreglar la capella del claustre per la diada de Corpus.

Joan Amades, a L’Auca de les funcions de Barcelona^[4], ens diu: «[…] El senyor Macari Golferix deia que al palau de la cort catalana de Nàpols durant el regnat d’Alfons el Cerimoniós, el pati fou guarnit amb un joc d’aigua amb l’ou com balla, joc que va emportar l’entusiasme de la gent, fins al punt que el palau fou qualificat amb el nom de Castell de l’ou […]». Aquesta procedència italiana de l’ou com balla és la més estesa, sense que ningú hagi pogut comprovar-ne l’autenticitat fins al moment.

Tampoc no podem oblidar les similituds que l’ou com balla guarda amb els jocs d’aigua que els musulmans realitzaven en els brolladors dels patis interiors. Un d’ells consisteix justament a posar-hi una pilota i, tal com diu Amades, «el nostre ou pot ben ésser el succedani d’una piloteta aràbiga […]».

Escenaris de l’ou com balla

Malgrat que altres poblacions del país tinguin o hagin tingut l’ou com balla, el que ha estat més popular i que ha esdevingut més tradicional és l’ou com balla de la catedral de Barcelona. Està situat en el brollador de Sant Jordi, ubicat a l’interior de la capelleta dedicada al mateix sant i que data del segle xvii. Sempre s’ha considerat que aquest és el primer ou com balla i que més tard es va repetir en d’altres poblacions i altres edificis de Barcelona.

La Casa de l’Ardiaca és un altre edifici on el pati acull tradicionalment l’ou com balla, però actualment es pot veure en més patis d’edificis històrics i singulars de Barcelona. La iniciativa municipal per potenciar el Corpus com a festa de caire ciutadà, ens posa a l’abast un seguit d’ous balladors que ens conviden a sortir al carrer i a passejar pels racons més bells de la ciutat.

Passejar durant la diada de Corpus ens permet endinsar-nos en els patis de la Barcelona antiga: el Museu Marés, l’Acadèmia de les Bones Lletres, el Palau del Lloctinent, l’Ateneu Barcelonès, la parròquia de Santa Anna, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, sense oblidar l’ou com balla del claustre de la parròquia de la Concepció que, encara que apartat d’aquest itinerari pels carrerons de la Barcelona històrica, hi balla des de fa molts Corpus. Cal dir que l’ou com balla gaudeix avui de gran popularitat i s’està estenent com una taca d’oli per diferents barris de la ciutat, com per exemple les Corts, Pedralbes, el Guinardó, Montbau, l’Eixample, la Ribera i el Raval. Algunes escoles que disposen de brollador o de font, fan el seu ou com balla particular, celebrant d’aquesta manera la diada.

Amadeu Carbó

Folklorista i autor de Corpus. La festa de les festes

▶️ Consulta AQUÍ els espais on veure l’Ou com balla a Barcelona i la resta d’activitats del Corpus 2024

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

________________

^[1] REVILLA, Federico. Diccionario de iconografía y simbología. Madrid: Cátedra, 1995.

^[2] GRAU, Jan. L’ou com balla. Revista Gegants, 34. Agrupació de Colles Geganteres de

Catalunya, 1996.

^[3] AMADES, Joan. Costumari català. El curs de l’any. Vol. III. Barcelona: Salvat Editores / Edicions 62, 1983.

^[4] AMADES, Joan. Auca de les funcions de Barcelona. Barcelona: Hesperia, 1947. (Auques comentades, 2)

.

👉🏼 Per saber-ne més:

👉🏼 També pots escoltar aquí: