.

L’hortet del frare

Com s’han d’esporgar els rosers

El roser (llat., Rosa alba; cast., Rosal) prové de la gavarrera conreada i modificada per l’art de la jardineria (llat., Rosa canina, cast., Escaramujo), però a diferència de la “rosa canina” els rosers dels nostres horts i jardins necessiten l’atenció de l’hortolà o del jardiner, especialment en el moment d’esporgar-los que, tradicionalment, s’aconsella de podar-los en la lluna minvant de gener o els dies més propers. El gener de 2024 tindrem quart minvant el 4 al 10 de gener, tal i com indica el nostre Calendari de l’Ermità.

La tècnica de poda que sol emprar fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus, és molt senzilla i consisteix en disposar d’una bona tisora de podar i amb ella retirar tots els plançons i rebaixar un terç de les branques superiors i, sobretot, llevar del roser totes les branques seques, les més velles i els brots prims. Després d’esporgar cal renovar l’adob del roserar amb una capa de matèria orgànica on hi hagi una mica de fems podrits, tal com ho feien els antics hortolans caputxins, especialment fra Damià de Llavaneres (†1975), que fou durant molts anys l’hortolà dels caputxins de Sarrià i un gran expert en el conreu de les roses.

Si els esporguem amb cura aconseguirem donar més vigoria als rosers i els ajudarem per tal que floreixin més generosament. I molta atenció! Quan en despuntar la primavera comencin a brotar, cal regar-los a bastança per tal d’ajudar a la seva creixença!

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins.

.

Roses-grogues-2 (1)