Santoral

Sant Blai i el mal de coll

.

Sant Blai, o Blasi, (cast., Blas) fou bisbe de Sebaste, a Armènia, i segons la tradició sofrí el martiri el 3 de febrer de l’any 316 durant la terrible persecució de Licini. És un dels catorze sants auxiliadors i a Occident el seu culte es remunta al segle VIII. Ran de la descoberta d’Amèrica, els missioners portaren la devoció de sant Blai al Nou Món, essent avui el patró principal del Paraguai.

És un sant particularment invocat per a les malalties de la gola puix que guarí a un noi que s’havia empassat una espina de peix i que se li havia clavat al coll. Sant Blai té una gran tradició a Catalunya,on fou un dels antics patrons de la pagesia, que l’invocava contra les plagues d’erugues que afectaven els conreus. Hi ha un adagi empordanès que diu

Per Sant Blai, sembra l’all

 L’endemà de la festa de la Candelera, el 3 de febrer, en ocasió de la festa de Sant Blai, encara avui, es manté el costum de fer beneir panets, fruita seca i confitura. Per exemple a la Basílica de la Concepció de Barcelona, Alcanó, Castellnou de Seana i el Palau d’Anglesola, tal com ho recull el nostre Calendari de l’Ermità. En algunes parròquies en aquest dia també hi havia el costum de portar a beneir l’ordi per a l’aviram, cavalleries i altres animals domèstics.

Fra Valenti Serra,

arxiver dels caputxins

.